LES CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES

Components d'una central hidroelèctrica

Els elements més característics d'una central són la presa, els conductes d'aigua, la sala de màquines, els transformadors i el parc de distribució

La presa.

És una construcció, normalment de formigó, que s'alça sobre el terra del riu i perpendicular a la seva direcció, amb la finalitat de retenir l'aigua, per elevar-la a un nivell suficient i formar un embassament.

Hi ha 4 tipus:

De gravetat, que retenen l'aigua gràcies al tipus de materials emprats, com maçoneria o formigons.

De contrafort, formades per una paret impermeable situada aigües amunt, i contraforts resistents per a la seva estabilitat, situ

ats aigües avall..

De 'arc-volta, que aprofiten l'efecte transmissor de l'arc per transferir les empentes de l'aigua al terreny.

De terra o escullera, amb un nucli de material argilós, que de vegades és tractat químicament o amb injeccions de ciment.

Els conductes d'aigua.

Les preses tenen unes comportes que permeten regular el cabal i estan protegides per un enreixat metàl.lic per evitar l'entrada d'elements sòlids. Però les preses, també compleixen la funció de regular el cabal dels rius, per tant, han de ser capaços de permetre l'evacuació de l'aigua sense necessitat que passi per les turbines.

La sala de màquines.
És on estan situades les màquines motrius de la central. En funció de l'alçada del salt i del cabal d'aigua s'utilitzen diferents tipus de turbines. Les més importants són les: Pelton, Francis i Kaplan.

Parc de distribució.
La tensió obtinguda és igual o inferior a 20 kV. Amb els transformadors s'eleva a la tensió adequada per al seu transport. Al parc de distribució, la central es connecta a la xarxa de transport. Aquest transport es realitza mitjançant les línies d'alta tensió.
La majoria de les centrals estan interconnectades a través de la xarxa de transport, per tant, han d'estar sincronitzades per tal que les seves aportacions d'energia siguin compatibles.